Eugeni d'Ors

Un article de Wikipédia, l'encyclopédie libre.

Eugeni d'Ors i Rovira est un écrivain catalan en catalan et castillan, né en 1881 à Barcelone et décédé en 1954 à Vilanova i la Geltrú (Espagne).

Eugeni D'Ors, détail d'un monument à Madrid (1963).
Eugeni D'Ors, détail d'un monument à Madrid (1963).

Il étudia Droit à Barcelone et fit le doctorat à Madrid.

Il collabora à partir de 1906 aux publications La Veu de Catalunya et fut un membre du novecentismo catalan. Il fut le secrétaire de l'Institut d'Estudis Catalans en 1911 et directeur de l'Instrución Pública de la Mancomunidad de Cataluña en 1917. Mais il quitta le poste après la morte de Prat de la Riba. En 1923 il alla vivre à Madrid où il devient un membre de la Real Academia Española en 1927. En 1938, pendant la Guerre d'Espagne il fut le ministre des Beaux Arts à Burgos.

[modifier] Livres

[modifier] En catalan

  • 1902 : La fi d'Isidre Nonell
  • 1911 : Gloses de quaresma
  • 1911 : La ben plantada
  • 1911 : Gualba la de mil veus
  • 1918 : Oceanografia del tedi
  • 1918 : La vall de Josafat
  • 1919 : Gloses de la vaga

[modifier] En castillan

  • 1932 : Estudios de arte
  • 1939 : Introducción a la vida angélica. Cartas a una soledad
  • 1946 : Novísimo glosario
  • 1947 : El secreto de la filosofía
  • 1954 : La verdadera historia de Lidia de Cadaqués